Anisòpter
De Viquipèdia
.jpg)
Els anisòpters (Anisoptera) són un infraodre d'insectes odonats. Es caracteritzen per les desigualtats dels dos parells d'ales transparents que presenten. També en són característics els seus grans ulls compostos i el seu abdomen allargat. Popularment es coneixen com a libèl·lules i espiadimonis; el terme cavallets del diable s'usa principalment per a designar els odonats del subordre dels zigòpters.
Alguns dels gèneres que conformen aquestes famílies -i per tant el infraordre Anisoptera- són Aeschna, Anax i Libellula, (libel·lúlids) els quals són robustos, i Callopteryx i Ischnura (èsnids), que integren les espècies més estilitzades (espiadimonis), caracteritzades sovint per presentar unes ales més fosques.
Aquests insectes són un exemple destacat de selecció sexual postcòpula, ja que els mascles dediquen la primera part de la còpula a extraure l'ejaculat existent dels mascles que s'havien aparellat anteriorment amb aquesta femella. Malgrat aquest aparent control masculí, les femelles posseeixen més d'un òrgan en què emmagatzemar aquest esperma ejaculat. En conseqüència, part de l'esperma que una femella rep es queda retingut lluny de l'abast dels genitals del mascle, que no podrà, per tant, extraure'l durant l'aparellament. En estudis realitzats mitjançant anàlisis d'ADN han demostrat que les femelles poden "decidir" de quin òrgan és l'esperma que s'usa per a fertilitzar els ous.
La Oxygastra curtisii és una libèl·lula força estesa al territori català i de gran interès de conservació. És una de les poques espècies d'odonats (anisòpters) protegides per la legislació europea.
